Més resultats...
Smilax aspera L.
Aritxol
Família: Smilacaceae
Regió biogeogràfica: mediterrània
Forma biològica: faneròfit

Descripció
És una liana de 0,2-10 m, dioica, espinosa, glabra, amb rizoma ramificat i tiges estriades, nombroses, ramificades, flexuoses, sovint entortolligades i molt espinoses. Les fulles són alternes i amb pecíol de 0,2-2 cm que porta dos circells estipulars prop de la base; el limbe és cordiforme, rarament lanceolat, agut, rígid lluent i ± espinós. Les inflorescències són axil·lars i/o terminals, de tendència umbel·liforme i amb 5-25 flors amb 6 tèpals, estrets, lliures, blancs, de 2,5-5 mm i disposades sobre un eix flexuós; les flors masculines tenen 6 estams i les flors femenines 6 estaminodis filiformes i un ovari amb 3 estigmes sèssils. El fruit és una baia globulosa vermella (rarament negra) de 5-8 mm.
Hàbitats on es troba:
Arboçars (formacions d’Arbutus unedo), calcícoles, de terra baixa i de les muntanyes mediterrànies (descripció a GeoVeg).
Garrigues dominades per argelaga negra (Calicotome spinosa), de les contrades mediterrànies càlides. (descripció a GeoVeg).
Murtars (garrigues de Myrtus communis), de les contrades mediterrànies càlides (descripció a GeoVeg).
Altres menes de garrigues de les contrades mediterrànies càlides (descripció a GeoVeg).
Arboçars (formacions d’Arbutus unedo) i altres bosquines silicícoles, de les contrades mediterrànies occidentals (descripció a GeoVeg).
Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé (descripció a GeoVeg).
Boscos de roures (Quercus pubescens, Q. x cerrioides), sovint amb alzines (Q. ilex), de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Boscos mixtos de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) (descripció a GeoVeg).
Alzinars de terra baixa, catalanooccitans (descripció a GeoVeg).
Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Boscos i màquies de carrasques (Quercus rotundifolia) amb Rubia longifolia, de les terres marítimes, als territoris ruscínic i catalanídic central i meridional (descripció a GeoVeg).
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
