Orenga
Família: Lamiaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: camèfit

Descripció
És una planta perenne, de 30-80 cm, llenyosa a la base, erecta, ramificada, ordinàriament ± pilosa i flairosa. Té les fulles oposades i amb pecíol de 2-10 mm i limbe ovat, agut i ciliat amb pèls dispersos per les dues cares, verd per l’anvers i lleugerament glauc pel revers. La inflorescència és en glomèruls terminals densos, amb bràctees de color verdós o púrpura ± el·líptiques, agudes, membranàcies i curtament ciliades al marge; el calze és tubular i amb 5 dents guals, triangulars i una mica ciliades. La corol·la és bilabiada, de 4,5-10 mm, amb el llavi superior recte i amb dos lòbuls d’1-1,5 mm i l’inferior amb tres lòbuls d’1,5-1,8 mm el central més gran que els laterals. Té estams i estigma exserts. Les núcules són marronoses, subesfèriques d’aproximadament 1 mm i amb l’àpex agut.
Hàbitats on es troba:
Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)…, de terra baixa (i de l’estatge montà) (descripció a GeoVeg)
Vorades herbàcies xeròfiles (lligades a les rouredes i altres boscos poc humits), amb Origanum vulgare (orenga), Geranium sanguineum, Tanacetum corymbosum, Oryzopsis paradoxa..,de la muntanya mitjana i de les contrades mediterrànies plujoses (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
