Galeopsis d’esquei
Família: Lamiaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: teròfit

Descripció
És una herba anual de 10-50 cm, erecta i llargament ramificada de port amplament cònic, amb pubescència sedosa sobretot a les parts joves. Les fulles són peciolades, ovades o lanceolades, de contorn dentat i àpex agut. La inflorescència terminal està formada per verticil·lastres multiflors separats entre ells i amb dues fulles bracteals semblants a les fulles vegetatives de la tija; el calze és campanulat amb les dents espinoses i bràcteoles més curtes que el propi calze; la corol·la és blanca o groguenca de 25-30 mm de longitud amb el tub de 3-5 mm de diàmetre a la part superior; el llavi inferior és trilobulat amb el lòbul central tacat d’un groc viu.
Hàbitats on es troba:
Pedrusques i clapers silicis, amb Epilobium collinum, Galeopsis spp. …, de l’estatge montà (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist


