Maduixera
Família: Rosaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció
És un herba perenne de 5-30 cm, estolonífera i de tiges erectes o ascendents amb pèls simples i aplicats normalment a la part superior. Les fulles són estipulades, trifoliades, llargament peciolades i amb els folíols ovato-dentats, sèssils o curtament peciolulats, lleugerament sedoses per l’anvers i molt poc pel revers. Les inflorescències són en cimes terminals de poques flors, no gaire més llargues que les fulles; les flors són pentàmeres amb calicle de 5 peces més estretes que els sèpals i de contorn enter, 5 sèpals, 5 pètals blancs i 10-20 estams. El fruit (la maduixa) està format per nombroses núcules disposades sobre un receptacle convex, ovoide, carnós i aromàtic.
Hàbitats on es troba:
Herbassars d’Epilobium angustifolium, Digitalis purpurea (digital)…, de clarianes forestals, en sòls àcids, als estatges subalpí i montà (descripció a GeoVeg)
Herbassars de belladona (Atropa belladonna), bleneres (Verbascum spp.)…, de clarianes forestals, en sòls eutròfics, als estatges montà i subalpí (descripció a GeoVeg)
Bosquines de saüc racemós (Sambucus racemosa), gatell (Salix caprea), gerdera (Rubus idaeus)…, de les clarianes forestals, a l’estatge subalpí (i al montà) (descripció a GeoVeg)
Vorades herbàcies mesòfiles (lligades a les fagedes, freixenedes i altres boscos humits), amb Trifolium medium, Trifolium ochroleucon, Valeriana officinalis (valeriana)…, de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg)
Tremoledes (bosquets de Populus tremula) mesòfiles, sovint sense sotabosc forestal, de la muntanya mitjana (i del país dels boscos esclerofil·les) (descripció a GeoVeg)
Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalanooccitans (descripció a GeoVeg)
Alzinars muntanyencs amb pins (Pinus spp.) (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
