Erigeron bonariensis L.

Coniza

Família: Asteraceae
Sinònims: Conyza bonariensis (L.) Cronq.
Regió biogeogràfica: introduïda (Amèrica Central i del Sud)
Forma biològica: teròfit

Descripció

És una herba anual de 10-40 cm, erecta, pilosa i ± grisenca. Les fulles inferiors són sovint dentades, les caulinars mitjanes sublinears, enteres o poc dentades. La inflorescència és simpòdica, és a dir, l’eix principal deixa de créixer, mentre que les rames laterals són les que continuen el desenvolupament de la planta. Els capítols tenen les bràctees involucrals de 4-5 mm amb l’àpex purpuri. Les flors externes són ligulades i les internes, tubulars. Els fruits es troben en un aqueni d’1,5-1,8 mm i amb el papus, de 5-6 mm, blanquinós.

Hàbitats on es troba:

Plantacions de pollancres (Populus spp.) (descripció a GeoVeg)

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist