Erica scoparia L. subsp. scoparia

Descripció

És un arbust d’1-2,5 m i amb els branquillons, glabres, rarament amb algun pèl, erectes, llargs i poc ramificats. Té les fulles verdes, estretament linears, lluents i amb el marge revolut, agrupades en verticils de 3-4 fulles, erecto-patents o patents, piloses de joves i però glabres quan són adultes i amb un pecíol curt. Les inflorescències són estretes, racemiformes i en grups de 1-3 flors molt petites. Té el calze amb 4 sèpals amplament soldats, ovats, glabres i generalment verdosos, i la corol·la d’1,5-2 mm, verdosa o grogosa, campanulada, profundament lobulada i amb els lòbuls erectes. Té 8 estams amb les anteres incluses. La càpsula és glabra.

Hàbitats on es troba:

Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia), acidòfiles, de les contrades mediterrànies i de l’estatge submontà (descripció a GeoVeg).

Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d’escombres (Erica scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l’estatge montà) (descripció a GeoVeg).

Brolles baixes i obertes d’estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.)…, silicícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg).

Boscos de roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic septentrional i olositànic (descripció a GeoVeg).

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l’extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg).