Equisetum telmateia Ehrh.

Cua de cavall grossa

Família: Equisetaceae
Regió biogeogràfica: pluriregional
Forma biològica: geòfit

Descripció

És una planta perenne de 20-100 cm amb tiges dimorfes. Les tiges estèrils són blanquinoses o d’un verd pàl·lid, fistuloses i amb el conducte central molt ample; les beines són aplicades amb 20 dents o més; les nombroses ramificacions són verdes, agrupades en verticil·lastres, simples, planes i amb beines curtes acabades fent 4 dents. Les tiges fèrtils es desenvolupen abans que les estèrils i són més curtes, fan 6-15 mm de diàmetre, són de color blanc d’ivori amb les beines campanulades d’1,5-4 cm de longitud i 15-35 dents. Les espigues esporangíferes són brunes o rogenques de 3-5 cm o més.

Hàbitats on es troba:

Herbassars amb cua de cavall (Equisetum telmateia) i càrexs (Carex pendula, C. remota)…, de fons de còrrecs i sòls xops, al territori catalanídic septentrional i central (descripció a GeoVeg).

Gatelledes (boscos, generalment baixos, de Salix atrocinerea), amb Equisetum telmateja, Carex pendula…, de fons de barrancs i depressions, amb sòl xop, al territori catalanídic (descripció a GeoVeg).

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist