Llengua de bou
Família: Boraginaceae
Sinònims: Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
Regió biogeogràfica: mediterrània
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció
És una herba biennal de 20-60 cm, híspida amb setes pustulades llargues i pèls curts, i amb tiges erectes simples o poc ramificades. Les fulles de la roseta basal són oblongo-linears, atenuades en pecíol curt, uninervades i de 10-20 cm de longitud, les caulinars més petites i sèssils. La inflorescència és paniculiforme relativament densa i constituïda per cimes escorpioides, amb flors zigomorfes amb bràctees linear-lanceolades tan llargues o més que el calze; el calze, de 5-10 mm, té les dents linears-lanceolades, la corol·la en forma d’embut, d’un blau fosc ± violaci sovint tenyida de púrpura, normalment amb 4-5 estams exserts i glabres i l’estil més llarg que la corol·la i pilós.
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist

