Doronicum pardalianches L.

Dorònic cordat

Família: Asteraceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció

És una herba perenne de 30-80 cm, erecta, pilosa i amb estolons subterranis. El rizoma és cobert de flocs de pèls sedosos. La tija és poc foliosa, les fulles basals són llargament peciolades amb el limbe ovato-orbicular i el contorn dentat o subenter. Les fulles caulinars inferiors són semblants a les basals, però més petites. Les caulinars superiors són ovatolanceolades, sèssils i amplexicaules; de vegades la part inferior té forma de pecíol amplament alat i auriculat a la base. Els capítols de la inflorescència són grocs i mesuren de 3-6 cm de diàmetre; estan agrupats en corimbe terminal. L’involucre té les bràctees glanduloses, ovatolanceolades terminades en una llarga punta setàcia. Les flors externes són ligulades i les interiors, tubulars.

Hàbitats on es troba:

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d’ambients frescals de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg)

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum…, mesohigròfiles, dels barrancs i fondals molt ombrívols de terra baixa (i de l’estatge submontà) (descripció a GeoVeg)

Boscos de roure sessiliflor (Quercus petraea), mesohigròfils, dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals (descripció a GeoVeg)

Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals (descripció a GeoVeg)

Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà (descripció a GeoVeg)

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist