Més resultats...
Cistus salviifolius L.
Estepa
Família: Cistaceae
Regió biogeogràfica: mediterrània
Forma biològica: nanofaneròfit

Descripció
És un petit arbust de 20-70 cm, ramós i amb les branques joves cobertes de pèls estelats. Té les fulles simples, oposades, peciolades, verdes a totes dues superfícies, ± piloses i amb el limbe ovat, reticulat i marge rugós. La inflorescència és en cima terminal de 2-10 cm i amb 1-3 flors que porten 5 sèpals de 10-18 mm de longitud, els externs cordats a la base i acuminats, 5 pètals de 14-20 mm i blancs, estams nombrosos, desiguals i més llargs que el pistil, estigma sèssil i ovari tomentós. El fruit és en càpsula de 5-7 cm, globosa pentagonal que s’obre per 5 valves i amb granes globoses, reticulades i d’1 mm de diàmetre.
Hàbitats on es troba:
Dunes residuals colonitzades per brolles o garrigues, al litoral (descripció a GeoVeg).
Màquies d’alzina (Quercus ilex), acidòfiles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània (descripció a GeoVeg).
Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d’escombres (Erica scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l’estatge montà) (descripció a GeoVeg).
Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Bruguerars amb dominància o abundància de bruc vermell (Erica cinerea),silicícoles, de les contrades mediterrànies plujoses (descripció a GeoVeg).
Estepars de Cistus ladanifer, silicícoles, d’indrets secs de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Estepars de Cistus crispus, silicícoles i xeròfils, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Estepars d’estepa blanca (Cistus albidus), silicícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Brolles baixes i obertes d’estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.)…, silicícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus catalaunicus), silicícoles, de les contrades marítimes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadíc septentrional (descripció a GeoVeg).
Brolles dominades per argelaga negra (Calicotome spinosa), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Brolles amb Genista linifolia, silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes, al territori catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg).
Brolles dominades per albada (Anthyllis cytisoides), silicícoles, dels terrenys poc àcids de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Brolles amb abundància d’altres lleguminoses (Genista triflora, Genista monspessulana), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Brolles amb abundància d’estepa borrera (Cistus salvifolius), calcícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Matollars xeroàcantics amb Astragalus tragacantha, dels caps de penya-segats del territori ruscínic (descripció a GeoVeg).
Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana (descripció a GeoVeg).
Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana (descripció a GeoVeg).
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l’extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg).
Boscos mixtos de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) (descripció a GeoVeg).
Plantacions de pi insigne (Pinus radiata) i d’altres pins no europeus (descripció a GeoVeg).
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist

