Més resultats...
Cistus monspeliensis L.
Estepa negra
Família: Cistaceae
Regió biogeogràfica: mediterrània
Forma biològica: nanofaneròfit

Descripció
És un arbust de 50-150 cm, molt ramós, viscós i olorós, que té les branques erectes i els pèls patents. Les fulles tenen de 15-45 mm de llargària i són subsèssils, linear-lanceolades, trinèrvies prominents pel revers, verdes per les dues cares, i amb el marge revolut. La inflorescència és en cima ± escorpioide, unilateral i amb 2-9 flors que porten 5 sèpals pilosos, tots semblants, de 7-14 mm de longitud, acuminats i amb la base lleugerament cordiforme, pètals de 9-14 mm, blancs sovint tacats de groc a la base i obcordiformes, estams nombrosos, desiguals i més llargs que el pistil, i ovari pubescent amb l’estil molt curt. El fruit és en càpsula de 5-7 mm, globulosa, glabra, obtusa i amb granes d’uns 1,5 mm, reticulades.
Hàbitats on es troba:
Dunes residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral (descripció a GeoVeg).
Dunes residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral (descripció a GeoVeg).
Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Estepars de Cistus ladanifer, silicícoles, d’indrets secs de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Estepars dominats per estepa negra (Cistus monspeliensis), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Estepars dominats per estepa borrera (Cistus salvifolius), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Estepars de Cistus crispus, silicícoles i xeròfils, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Matollars de tomaní (Lavandula stoechas), silicícoles, de sòls secs de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Brolles baixes i obertes d’estepes (Cistus spp.), brucs (Erica spp.)…, silicícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Brolles dominades per argelaga negra (Calicotome spinosa), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Brolles amb abundància d’altres lleguminoses (Genista triflora, Genista monspessulana), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana (descripció a GeoVeg).
Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana (descripció a GeoVeg).
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l’extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg).
Boscos mixtos de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) (descripció a GeoVeg).
Plantacions de pi insigne (Pinus radiata) i d’altres pins no europeus (descripció a GeoVeg).
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist

