Més resultats...
Calluna vulgaris (L.) Hull
Brossa, bruguerola
Família: Ericaceae
Regió biogeogràfica: pluriregional
Forma biològica: nanofaneròfit

Descripció
És una mata o petit arbust de 10-150 cm molt ramificat, erecte o decumbent i normalment glabre. Les fulles són densament imbricades, sèssils, lanceolatolinears i auriculades i disposades en 4 fileres. Les flors, molt nombroses, curtament pedicel·lades, són axil·lars i a la seva base disposen d’un involucre de bractèoles aplicades i ciliades que simulen un calze. Tenen 4 sèpals petaloides lliures i i la corol·la, de 2-3 mm, és campanulada i de color de rosa. Els estams estan inclosos a la corol·la. Les anteres són agudes i l’ovari és pilós. El fruit es troba en una càpsula d’1,5-2 mm i conté nombroses granes de 0,5-0,7 mm.
Hàbitats on es troba:
Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), sovint amb Genista pilosa, Genista anglica…, silicícoles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals (descripció a GeoVeg).
Landes de bruguerola (Calluna vulgaris) amb Chamaecytisus supinus, sobre gresos calcaris, de la muntanya mitjana i de la terra baixa plujosa, als Prepirineus orientals i al territori olositànic (descripció a GeoVeg).
Matollars nans de nabius (Vaccinium uliginosum, V. myrtillus), acidòfils, de l’alta muntanya (descripció a GeoVeg).
Landes de gódua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) (descripció a GeoVeg).
Balegars (matollars de Genista balansae), silicícoles, d’indrets secs, sovint solells, de l’estatge montà (descripció a GeoVeg).
Ginebredes de Juniperus communis, poc o molt denses, colonitzant landes de gódua o de bruguerola (descripció a GeoVeg).
Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia), acidòfiles, de les contrades mediterrànies i de l’estatge submontà (descripció a GeoVeg).
Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d’escombres (Erica scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l’estatge montà) (descripció a GeoVeg).
Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Bruguerars amb dominància o abundància de bruc vermell (Erica cinerea),silicícoles, de les contrades mediterrànies plujoses (descripció a GeoVeg).
Estepars de Cistus crispus, silicícoles i xeròfils, de les contrades mediterrànies marítimes (descripció a GeoVeg).
Brolles amb Genista linifolia, silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes, al territori catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg).
Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanes (descripció a GeoVeg).
Boscos de roures (Quercus pubescens o híbrids), silicícoles, de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg).
Altres bedollars, sovint secundaris, pirinencs (i del territori catalanídic septentrional) (descripció a GeoVeg).
Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus pubescens) i pi roig (Pinus sylvestris), silicícoles, de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg).
Bonys de les torberes dominats per bruguerola (Calluna vulgaris) (descripció a GeoVeg).
Terrers (badlands) silicis, argilosos o gresencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus (descripció a GeoVeg).
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
