Margaridoia, margarides
Família: Asteraceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció
És una herba perenne de 5 a 25 cm, acaule, de rabassa gruixuda i carnosa amb les fulles ± aglomerades en roseta basal i estolons curts. Les fulles són pubescents o glabrescents amb el limbe obovat i bruscament contret en pecíol, de contorn ± crenat i àpex obtús normalment amb un sol nervi. El capítol de flors, d’1,5 a 3 cm de diàmetre, es troba al damunt del peduncle, que fa de 4 a 25 cm. Les bràctees de l’involucre són ordinàriament obtuses. Les flors externes tenen la lígula blanca, sovint tenyides de púrpura al revers o l’àpex; les centrals son tubulars i grogues, de vegades amb l’àpex vermellós a la maduració. Els fruits, en aqueni pilós, no tenen papus.
Hàbitats on es troba:
Prats amb Cynosurus cristatus, mesòfils, intensament pasturats (descripció a GeoVeg)
Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
