Margaridoia, margarides

Família: Asteraceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció

És una herba perenne de 5 a 25 cm, acaule, de rabassa gruixuda i carnosa amb les fulles ± aglomerades en roseta basal i estolons curts. Les fulles són pubescents o glabrescents amb el limbe obovat i bruscament contret en pecíol, de contorn ± crenat i àpex obtús normalment amb un sol nervi. El capítol de flors, d’1,5 a 3 cm de diàmetre, es troba al damunt del peduncle, que fa de 4 a 25 cm. Les bràctees de l’involucre són ordinàriament obtuses. Les flors externes tenen la lígula blanca, sovint tenyides de púrpura al revers o l’àpex; les centrals son tubulars i grogues, de vegades amb l’àpex vermellós a la maduració. Els fruits, en aqueni pilós, no tenen papus.

Hàbitats on es troba:

Prats amb Cynosurus cristatus, mesòfils, intensament pasturats (descripció a GeoVeg)

Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa (descripció a GeoVeg)

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist