Anthoxanthum odoratum L.

Gran d’olor

Família: Poaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció

És una herba normalment perenne, rarament biennal i excepcionalment anual, de 20-50 cm, ascendent i amb rebrots estèrils a l’època de la florida. Les fulles basals són ± nombroses i amb el limbe de 2-8 mm d’amplada pla i el marge ciliat. La lígula, de fins a 3 mm, és truncada. La inflorescència ordinàriament és oblonga, densa i amb les espiguetes de 7-9 mm amb les glumes desiguals, dues flors estèrils, piloses i una de terminal hermafrodita, el lemma de la flors estèrils aristat i el de la flor fèrtil pot no tenir-ne.

Hàbitats on es troba:

Prats silicícoles i mesòfils, amb Agrostis capillaris, Festuca nigrescens, Anthoxanthum odoratum (gram d’olor), Galium verum (espunyidella groga), Genistella sagittalis (gíjol)…, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus (descripció a GeoVeg)

Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa (descripció a GeoVeg)

Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) i avet (Abies alba), acidòfils, pirenaicooccitans (descripció a GeoVeg)

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist