Al·liària
Família: Brassicaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: H
En què cal fixar-se per reconèixer-la:

Descripció
És una herba biennal de 20-100 cm, erecta, normalment ramificada a la part superior, pilosa a la base i que fa una forta olor d’all al fregar-la. Té les fulles inferiors grans, llargament peciolades, ovato-cordiformes, les superiors subsèssils, més petites i de cordades a triangulars o ròmbiques. Les flors són en raïm terminal amb els pedicels de fins a 4 mm a la floració, els sèpals oblongs de 2-3,5 mm de longitud i els pètals blancs de 4-6 mm. Els fruits són en síliques linears, de secció subtetragonal i lleugerament tortuosa, erecto-patents, de 20-70 cm de longitud i amb les valves trinervades; les granes són uniseriades, de 2-4,5 mm i estriades longitudinalment.
Hàbitats on és abundant:
Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets ombrejats i frescals de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
