Búgula

Família: Lamiaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: H

En què cal fixar-se per reconèixer-la:
Descripció

És una herba perenne de 10-40 cm, rizomatosa amb estolons llargs i foliosos. Les tiges són erectes, simples, tetràgones, amb entrenusos més llargs que les fulles i piloses únicament a dos costats oposats. Les fulles són lluents i d’un verd fosc; les inferiors, en roseta, peciolades i el limbe obovat de contorn crenato-dentat; les caulinars són més petites i curtament peciolades o sèssils. La inflorescència, en verticil·lastres de normalment 6 flors. El calze té les dents de mida semblant a la del tub. La corol·la és de color blau pàl·lid o, rarament, de color rosa; el llavi inferior té el lòbul central escotat i els estams exserts amb el filament pilós.

Hàbitats on és abundant:

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum…, mesohigròfiles, dels barrancs i fondals molt ombrívols de terra baixa (i de l’estatge submontà) (descripció a GeoVeg)

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist