Serverola, herba de mal estrany
Família: Rosaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: H
En què cal fixar-se per reconèixer-la:
Descripció
És una herba perenne de 30-60 cm, simple o poc ramificada i amb la tija pilosa amb pèls de dos tipus, uns de llargs setosos ± patens i uns altres de curts, fins i aplicats o flexuosos. Porta estípules foliàcies amplexicaules. Les fulles són ordinàriament en roseta basal, imparipinnades amb el folíols obovats o el·líptics, dentats o crenats i el revers pubescent i grisenc. La inflorescència és terminal, en raïm en forma d’espiga, amb flors grogues amb les bràctees almenys les inferiors trilobulades, el calze amb 5 sèpals persistents i connivents després de la floració i la corol·la amb 5 pètals més grans que els sèpals; el calze fructífer és obcònic, fortament solcat en tota la seva longitud i coronat per setes uncinades sovint totes ascendents o patents.
Hàbitats on és abundant:
Vorades herbàcies mesòfiles (lligades a les fagedes, freixenedes i altres boscos humits), amb Trifolium medium, Trifolium ochroleucon, Valeriana officinalis (valeriana)…, de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a 
Observacions a