Vern
Família: Betulaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: MP
En què cal fixar-se per reconèixer-la:

Descripció
El vern és un arbre esvelt amb tronc recte i la capçada ampla, que primer és piramidal, però esdevé arrodonida i irregular en els arbres grans; assoleix una alçària entre 10-25 metres. L’escorça és d’un bru fosc a bru rogenc, més llisa i grisenca o rogenca en els peus joves i crivellada i més fosca en els madurs. Els borrons són allargassats al capdamunt d’un peduncle i contenen 2-3 parells d’escames. Els branquillons tendres són enganxosos. Té un sistema radical poc desenvolupat, ja que viu en indrets amb nivell freàtic sempre alt; és superficial, però fort i molt ramificat. Les fulles són irregularment arrodonides, amb l’àpex escotat o obtús, i d’un verd fosc, un xic lluent a l’anvers i més pàl·lid al revers, on sol tenir flocs de pèls petits a les bifurcacions dels nervis. El marge és sinuós, doblement dentat i amb nombroses petites dents. Les fulles són enganxoses quan són tendres. Conté 5-8 parells de nervis secundaris. El pecíol és ben desenvolupat. Les fulles romanen verdes a l’arbre fins el moment de la caiguda, que s’esdevé cap el novembre. És un arbre monoic: les flors masculines i femenines estan separades, però al mateix peu. Les masculines s’agrupen en aments cilíndrics i penjants, de 3-7 cm de llargària i 2-6 mm d’amplada cm; n’hi ha tres per cada bràctea. Les femenines són en aments globosos, més petits i allargassats o ovoides, que s’agrupen en ramells de 3-6, i al madurar esdevenen una fructificació llenyosa, com una petita pinya, primer de color verd i compacta i posteriorment d’un bru fosc i oberta amb escames separades i persistents, de 10-30 mm de llargària i 2-5 mm de diàmetre. Els fruits són petits amb dues ales estretes. Cauen al terra quan s’obren les fructificacions llenyoses, les quals romanen un altre any dalt de l’arbre.
Hàbitats on és abundant:
Bosquines de salzes (Salix spp.), verns (Alnus glutinosa), bedolls (Betula pendula)…, de codolars de torrents, a l’estatge montà (descripció a GeoVeg)
Vernedes amb Carex remota, que es fan a tocar de l’aigua o en sòls molt xops, a la muntanya mitjana pirinenca i al territori catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg)
Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l’estatge montà, pirenaicocatalanes (descripció a GeoVeg)
Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà (descripció a GeoVeg)
Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis) de la terra baixa catalana (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
