Bromus erecte
Família: Poaceae
Sinònims: Bromus erectus Huds. subsp. erectus
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció
És una herba perenne de 40-100 cm, cespitosa, pubescent a la part inferior i amb nombrosos brots estèrils a la floració. Les fulles tenen el marge ciliat, les inferiors són de 2-3 mm d’amplada i les superiors de 4-6. La lígula és curta i triangular o truncada. La inflorescència de 5-12 cm en panícula és ± densa, amb branquillons d’1-5 cm, ± rectes i ascendents, cada un amb1-4 espiguetes de 5-9 flors. La gluma inferior té 7-12 mm i la superior de 8-14 mm. El lemma és de 10-15 mm amb una aresta de 2-8 mm.
Hàbitats on es troba:
Matollars de Genista cinerea, calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (descripció a GeoVeg)
Prats amb Festuca spadicea (sudorn), Leuzea centauroides…, calcícoles i mesoxeròfils, de vessants solells de l’estatge subalpí dels Pirineus (descripció a GeoVeg)
Prats basòfils i xeròfils, amb Festuca ovina, Avenula iberica, Bromus erectus, Brachypodium phoenicoides, Seseli montanum, Teucrium pyrenaicum (angelins)…, de l’estatge montà dels Pirineus (descripció a GeoVeg)
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist
