Hepatica nobilis Schreb.

Descripció

És una herba perenne de 5-20 cm d’alçada amb el rizoma curt i més o menys pilosa. Totes les fulles neixen a la base de la planta en forma de roseta i són llargament peciolades. El limbe és format per tres lòbuls enters, sovint amb l’anvers tacat de blanc i el revers vermellós. Les flors són solitàries, de 10-25 mm de diàmetre, i tenen 6-7 tèpals de color blau o blanc, rarament rosat. Abans era creença popular que la forma de la planta indicava l’òrgan sobre el qual tenia efectes guaridors. Les fulles de l’herba fetgera recorden un fetge i d’aquí li ve el nom.

Hàbitats on es troba:

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d’ambients secs de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg)

Màquies o garrigues amb pins roigs (Pinus sylvestris) o pinasses (Pinus nigra subsp. salzmannii), esparsos (descripció a GeoVeg)

Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) de la muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies) (descripció a GeoVeg)

Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de la muntanya mitjana poc plujosa (descripció a GeoVeg)

Boscos de roure martinenc (Quercus pubescens), calcícoles, de la muntanya mitjana, i comunitats equivalents (descripció a GeoVeg)

Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles i mesòfils, dels obacs de l’estatge montà dels Pirineus (descripció a GeoVeg)

Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfils i mesòfils, dels Pirineus i de les contrades septentrionals (descripció a GeoVeg)

Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, xeromesòfils, de la muntanya mitjana poc plujosa (descripció a GeoVeg)

Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus pubescens) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg)

Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i dels territoris ruscínic, olositànic i catalanídic (descripció a GeoVeg)