Suro, alzina surera

Família: Fagaceae
Regió biogeogràfica: mediterrània
Forma biològica: macrofaneròfit

Descripció

És un arbre perennifoli, corpulent, sovint amb tronc tortuós i de capçada ampla i poc densa; l’escorça és gruixuda, grisenca, rugosa, clivellada, esponjosa i suberosa. Les fulles són simples, dures, poc dentades o enteres i d’un verd fosc i lluents a l’anvers i grisenques i tomentoses al revers; són més o menys persistents, ja que romanen 11-13 mesos dalt de l’arbre, per la qual cosa, a vegades, al mes de maig les fulles s’esgrogueeixen i cauen, però ben aviat n’apareixen de noves. Les flors són separades, les masculines agrupades en aments groguencs, allargassats i penjants, i les femenines solitàries o en grups reduïts. Els fruit és en gla allargassada que s’insereix per la base en una cúpula amb esquames desiguals.

Hàbitats on es troba:

Màquies o garrigues amb pinastres (Pinus pinaster), esparsos (descripció a GeoVeg).

Màquies o garrigues amb pins pinyers (Pinus pinea), esparsos (descripció a GeoVeg).

Arboçars (formacions d’Arbutus unedo) i altres bosquines silicícoles, de les contrades mediterrànies occidentals (descripció a GeoVeg).

Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d’escombres (Erica scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l’estatge montà) (descripció a GeoVeg).

Brolles amb Genista linifolia, silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes, al territori catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg).

Suredes amb sotabosc clarament forestal (descripció a GeoVeg).

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l’extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional (descripció a GeoVeg).

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist