Salvia rosmarinus Spenn.

Romaní

Família: Lamiaceae
Sinònims: Rosmarinus officinalis L.
Regió biogeogràfica: mediterrània
Forma biològica: nanofaneròfit

Descripció

És una arbust o mata llenyosa de 0,5-2 m amb branques dretes o a vegades ajagudes i recolzades a terra. Les fulles són linears, de 15-40 mm de longitud, rígides, revolutes, glabres i verdoses per l’anvers i albo-tomentoses pel revers. La inflorescència és en verticil·lastres amb poques flors, que tenen el calze bilabiat, de 3-7 mm, glabre o pilós i amb el llavi superior amb tres dents i l’inferior amb dues, la corol·la bilabiada d’un blau pàl·lid, de 10-12 mm i amb el llavi superior pla, 2 estams amb les anteres formades per una teca, que sobresurten clarament de l’interior de la corol·la, i l’estil recorbat. El romaní floreix tot l’any.

Hàbitats on es troba:

Cadequers (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus oxycedrus arborescent), no litorals (descripció a GeoVeg)

Brolles amb dominància o abundància de bruc d’hivern (Erica multiflora), calcícoles, de les contrades marítimes (descripció a GeoVeg)

Savinoses (matollars de Juniperus phoenicea) o cadequers (matollars de Juniperus oxycedrus) prostrats, de les contrades marítimes càlides (descripció a GeoVeg)

Brolles dominades per gatosa (Ulex parviflorus), calcícoles, de les contrades mediterrànies (descripció a GeoVeg)

Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg)

Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg)

Brolles amb abundància d’estepa borrera (Cistus salvifolius), calcícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg)

Brolles baixes dominades per càdec (Juniperus oxycedrus), calcícoles, de terra baixa (descripció a GeoVeg)

Brolles amb dominància o abundància de bruc d’hivern (Erica multiflora), calcícoles, de les contrades marítimes (descripció a GeoVeg)

Brolles dominades per gatosa (Ulex parviflorus), calcícoles, de les contrades mediterrànies (descripció a GeoVeg)

Brolles dominades per albada (Anthyllis cytisoides), calcícoles, de les contrades marítimes (descripció a GeoVeg)

Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa offneri, S. pennata, S. capillata) amb teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa (i de l’estatge submontà) (descripció a GeoVeg)

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades marítimes (descripció a GeoVeg)

Per saber-ne més:

Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)

Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans

Observacions a iNaturalist