Més resultats...
Urtica dioica L. subsp. dioica
Ortiga
Família: Urticaceae
Regió biogeogràfica: eurosiberiana
Forma biològica: hemicriptòfit

Descripció
És una herba perenne de 0,5-1,5 m, dioica, rarament monoica, i amb tiges simples o poc ramificades. Les fulles són simples, oposades i amb el limbe de 4-15 cm, ovato-lanceolat, d’àpex agut, marge serrat i amb l’anvers pilós amb pèls curts i simples i pèls urticants i el revers cobert de pèls rígids i molt aspres; el pecíol, d’1,5-5 cm, és generalment més curt que la meitat del limbe; els nusos porten 4 estípules lliures, de 6-10 mm, linear-lanceolades i ciliades al marge. Les inflorescències són en raïm, de 2-10 cm, més o menys ramificades, densament pubescents i amb pèls urticants; el periant és compon de 4 peces soldades a la base, les dues internes de les flors femenines són acrescents a la fructificació.
Hàbitats on es troba:
Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets ombrejats i frescals de la muntanya mitjana (descripció a GeoVeg).
Sarronars (comunitats dominades per Chenopodium bonus-henricus) i altres herbassars nitròfils d’alta muntanya (descripció a GeoVeg).
Comunitats ruderals de terra baixa (descripció a GeoVeg).
Comunitats ruderals de muntanya (descripció a GeoVeg).
Per saber-ne més:
Noms catalans al Corpus de Fitonímia Catalana (Termcat)
Saber popular a Etnobotànica dels Països Catalans
Observacions a iNaturalist

